Vaig sentir que la terra tremolava, les finestres es trencaven i els mobles es movien. Vaig notar un fort pessigolleig als peus, però creia que només era un vent passatger dels quals són típics en aquestes terres tan càlides. Però va passar d’ un vent passatger a esquerdes al terra. Llavors van començar a caure arbres, els fanals dels carrers i edificis, tota la gent em demanava ajuda, però el que a mi m’ importava era recollir a la meva filla de dos anys que estava a l’escola.
Després van començar a arribar gent d’ altres països a ajudar-nos. Va quedar tot destruït. Sort de les persones solidàries d’ aquest món. Jo ho sé perquè ara puc explicar-ho.
Daniel Ruiz (1r Cicle Superior)
