L’ àvia Teresa era una senyora gran que tenia tres fills i vivia en un poblet a la muntanya. Els seus fills vivien amb ella.
La seva masia fa uns 200m2, està situada a cent metres del poble i s’hi pot arribar perfectament tant en bicicleta com caminant. Tot el poble la coneix perquè fa una sopa deliciosa. Hi ha un dia al qual es menja sopa, i ella és l’encarregada de fer-la. Llavors, la posen a un bidó i la van repartint pel poble. Mai en sobra, perquè algú sempre hi repeteix.
Però l’àvia es va anar fent més gran i va pensar que havia de tenir algun descendent de la seva habilitat per a fer la sopa. Llavors va cridar al fill gran mentre els altres dos fills collien blat al camp. Llavors li va dir:
-Fill, crec que ha arribat el moment de que aprenguis el meu ingredient secret de la sopa.
-Sí?!
-Sí. L’ ingredient secret és... l’amor.
-Eh? Com que “l’amor”?
-L’amor, sí, fill. No podràs fer la meva deliciosa sopa si no la fas amb amor. Ara, m’has de prometre que aquest secret passarà de generació en generació. D’acord?
-Sí, mare.
L’àvia va fer el mateix amb els altres dos fills i al cap d’un temps va morir, després de repartir l’herència. I sempre hi va haver un cuiner de la sopa al poble. Llavors, els habitants del poble van decidir canviar el dia de la sopa al 31 de juliol, dia en què va morir l’àvia, i van canviar el nom al dia de la sopa per “Dia de Santa Teresa”.
Fi
Daniel Sánchez (1r Cicle Superior)
